|
|
|
La
Banda Simfònica de la Unió Musical de Llíria, la Presidència Honorària Perpètua
de la qual ostenta Sa Majestat la Reina, és composta per més de 150 músics.
Entre els seus components han eixit músics que ocupen plaça en les agrupacions
musicals més importants d'Espanya.
Ha conquistat més de 50 primers premis en ertàmens nacionals i estrangers, entre
els quals destaca l'èxit obtingut l'any 1962 a Kerkrade (Països Baixos), com
la banda de major puntuació, amb Menció d'Honor i la Bandera de Sant Lambert.
Les seues actuacions a Espanya han sigut molt nombroses, en ciutats com Madrid,
Palma de Mallorca, Alacant, Màlaga, Múrcia, Albacete, Barcelona (Olimpíades
92), Sevilla (Expo 92), etc. Hi destaca el concert al Teatre Reial de Madrid,
com la primera banda simfònica no professional que actuava en aquella sala.
Entre les actuacions a l'estranger, podríem anomenar les de Viena, Londres,
París, Nova York, Washington, Filadèlfia, Guanajuato (Festival Cervantino),
Dortmund, Brussel·les (Europàlia), Roma (audició davant del papa Joan Pau II),
Ginebra i Saillon (77 Festival de Valais Central), Kawaguchi Hitachi Tòquio
(Japó), etc.
Ha fet diverses gravacions. És antològica la realitzada l'any 1957 amb temes
de música valenciana, i en CD l'obra Belmonte de Carlos Santos i La nostra música
amb Francisco.
Per a TVE ha realitzat diverses gravacions, com les del programa Concierto de
l'any 1991.
Entre les distincions rebudes, podem destacar: bandera de Sant Lambert a Kerkrade
(Països Baixos), Medalla d'Or i Trofeu Wig-74 Viena, Colós del País Valencià,
Certificat de l'Aliance for Arts of Education del John F. Kennedy Center a NY,
Rèplica de la Campana de la Llibertat de l'Ajuntament de Filadèlfia, Gran Creu
i Comanda al Mèrit de l'Orde Militar i Hospitalària de Sant Llàtzer de Jerusalem
i Distinció IX Festival Cervantino de Guanajuato (Mèxic).
Els directors titulars més significatius des de la fundació han sigut: Francisco
de Paula Vives, Eduardo Felipe, Manuel López Varela, Juan Garcés Queralt, José
M. Barrachina, Francisco Villarejo, Vicente Martí Feltrer, Pablo Sánchez Torrella,
Manuel Enguídanos Cotanda, Francesc Cabrelles Romero i Rafael Sanz Espert.
Ha obtingut el Primer Premi i la Menció d'Honor en les tres últimes edicions
del Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de València (1997, 1998
i 2000), en aquesta última amb la màxima puntuació, i en les dues últimes amb
la batuta de José Miguel Micó Castellano, que n'és el director titular des d'agost
de 1997.
JOSÉ MIGUEL MICÓ CASTELLANO, director
Va nàixer a Llíria i va iniciar els seus estudis musicals en la Unió Musical,
amb el seu sempre recordat mestre D. Francisco Luis Villarejo Iñíguez. Posteriorment
ingressa en el Conservatori Superior de Música de València, on obté les màximes
qualificacions i el premi de fi de carrera de clarinet.
Als 20 anys ingressa per oposició en la Banda d'Infanteria de Marina de San
Fernando (Cadis), des d'on passa a la Banda del Ministeri de Marina de Madrid.
Més endavant obté una plaça de clarinet en la Banda Municipal de València, on
continua en l'actualitat.
Participa en els cursos de direcció impartits pel mestre D. Enrique García Asensio
en la Unió Musical de Llíria, sent seleccionat per a dirigir el concert de clausura.
Entre els anys 1974 al 1997 és director titular de la Banda Artística Manisense,
obtenint vuit primers premis en el Certamen Internacional de València, així
com el primer premi comunitari organitzat per l'Excma. Diputació Provincial
de València. També ha sigut guanyador del premi Gente Joven de TVE en l'apartat
de Banda Simfònica i del Certamen d'Altea en 1996. L'Ajuntament de Manises va
acordar, per unanimitat, nomenar-lo fill adoptiu de la ciutat en 1989.
Ha realitzat diverses gires per Europa, destacant els èxits obtinguts en els
concerts realitzats a Alemanya, França i Holanda.
Ha sigut director de l'orquestra de la Unió Musical de Llíria i en l'actualitat
és director titular de la banda simfònica, guanyador del 1er Premi i Menció
d'Honor en el Certamen Internacional Ciutat de València 1998. L'any 2000 també
va obtenir el ler Premi i Menció d'Honor amb la màxima puntuació.